Ornitorincs dona nom a dos projectes que naixen indivisibles. Una funció teatral i una companyia de teatre. I diguem indivisibles perquè una és resultat de l’altra i viceversa.
Un dia, un grup de professionals valencians ens reunirem amb la intenció de crear un llenguatge propi i desfogar tota la nostra ansietat de treball en un projecte comú. Al llarg de quasi vint anys, hem coincidit en sales d’assaig, escenaris, naus siderúrgiques, platós de cinema i també en algunes terrasses al abric de xerrades interminables. D’un d’eixos encontres va sorgir la primera idea de reunir-se, i al veure’ns junts, ens donarem compte de que si teníem alguna cosa en comú era el diferent que érem. Quelcom va sogerir que pareixíem ornitorincs, d’aspecte estrany, aparentant diferents coses segons el moment i sent capaços de transformacions inversemblants.
Poc després, al deixar anar la mirada més enllà de nosaltres mateixos, comprovem que no érem els únics: cada persona amaga un ornitorinc, o millor encara, els ornitorincs han adquirit l’aspecte de diferents persones. Aleshores veiérem amb claredat el camí a seguir: investigar en el comportament que fa que els ésser humans siguen individus tan extraordinaris. Y la nostra manera d’investigar és escriure, imaginar, assajar, actuar. En poques paraules, crear un espectacle.
Ens posarem mans a la feina, y nasqueren diferents peces curtes teatrals, algunes mínimes de no més 15 o 20 línies. També ens deixàrem portar per textos de gent que ni tan se vols coneixíem personalment, però en les que trobarem ornitorincs amagats, com Leo Maslíah.
De la unió de tot l’anterior, textos, professionals, energies, naix el projecte Ornitorincs, amb l’objectiu de no parar-nos en aquest primer muntatge, sinó de transformar-lo en un propòsit de llarga durada.
Estem convençuts de que molta gent s’interessa pel que ens mou i ens conmou: investigar el llenguatge i jugar amb ell, per a reflexionar sobre la condició humana.
Orni Ornitorincs, l’obra, i la companyia, naixen per no deixar ningú indiferent.
Obres Representades:
Ornitorincs
Autors: Leo Maslíah, Diego Braguinsky y Jaime Pujol. Con la colaboración de Paco Zarzoso
Estrena: Auditori Municipal de Paiporta. 17 de Febrer de 2005
“Ornitorincs” inclou textos i cançons que juguen amb el surrealisme i l’absurd, emprant un humor que arriba fàcilment al públic. Naix de la inquietut de donar a conéixer peces curtes dels autors, lligades pels dos personatges principals: Ornitorinc i la seua sombra.
En l’espectacle podem veure números de màgia surrealista, monòlegs que profunditzen el l’alma humana, diàlegs de personatges imaginaris i reals. I tot això amb un llenguatge especial, on cada paraula, cada gir, cada verb ha sigut acuradament elegit, per a que no servisca sols narrativament sinó com trobades del nostre idioma.
Democràcia en el bar
Autor: Leo Maslíah
Estrena: Mostra de Teatre d’Alcoi. 25 de Maig de 2006
“Democràcia en el Bar” és una obra emmarcada en un humor àcid que oferix una visió distinta sobre una societat vigilada - potser no ho són totes? -.
Sis ideologies enredades en la mateixa situació absurda, sis punts de vista, sis persones poc quotidianes, que amb llenguatge corrosiu conviuen en un “Democràtic” bar.
Dos amics l’amistat dels qual penja d’un fil, un client disposat a convertir-se en un col·laboracionista, un policia que en un temps va ser un repressor i uns cambrers que no saben servir, desapareixen quan se’ls necessita i no se’n van quan es vol prescindir d’ells
Totes estes situacions imaginades amb l’inefable humor de Leo Maslíah, conformen la base sobre la qual se sosté la nostra proposta de “Democràcia en el bar”.
Mala Ratxa (Glengarry glenrose)
Autor: David Mamet. Adaptació de Diego Braguinsky
Estrena: Casa de Cultura de la Pobla de Vallbona. 19 de Gener de 2007
4 Premis Abril de les Arts Escèniques Professionals de la Comunitat Valenciana: Millor Espectacle, Millor direcció (Carles Sanjaime), Millor actor (Pep Ricart), Millor versió (Diego Braguinsky)
Estem en una agència immobiliària. Hi ha un concurs de vendes que està a punt d’acabar-se. Als quatre venedors els queden molt pocs dies per determinar les seues posicions al gràfic de vendes, la pissarra. El que quede a dalt de tot guanya un Cadillac; el segon, un joc de ganivets de cuina; els dos últims se’n van al carrer. La competició gira entorn de les fitxes; cada home intenta desesperadament aconseguir les millors.
ll
o
o
