David Rabe ha sigut elogiat per Joseph Papp, el director d’escena del New York Shakespeare Festival, com “l’escriptor més important que mai hem tingut,” Rabe va fonamentar la seua reputació en els inicis dels 70 com el principal dramaturg de la generació post-Vietnam. Les obres de Rabe aborden temes com la desintegració del sistema de valors nord-americà, la incomunicació i la busca de la pròpia personalitat. També ha explorat temes com l’addicció a les drogues i la violència contra les dones. Designat per un crític com “el Neil Simon de la desesperació,” les obres de Rabe es caracteritzen per un llenguatge corrosiu i un cínic humor que no deixen indiferent.
La seua primera obra produïda professionalment va ser “L’Entrenament Bàsic de Pavlo Hummel“(1971) interpretada per un jove Al Pacino. Quan va estrenar “Barres i Ossos”, posteriorment premi “Tony” al millor text, Rabe es va convertir en l’únic dramaturg -a més de Shakespeare- a estrenar dos obres consecutivament en un Teatre Públic. A més de les seues obres teatrals, Rabe ha escrit o adaptat nombrosos guions cinematogràfics amb gran èxit.
Obres principals per a teatre
· “Vietnam Trilogy”: “L’entrenament bàsic de Pavlo Humel”, “Barres i Ossos”, Serpentines”. (2 premis Tony)
· “La filla de la Terra”
· “Burning”
· “Cantons”
· “The dog problem”
· “In the Boom Boom Room” (1 Premi Tony)
· “A question of mercy”
· “Those the river keeps”
· “Streamers”
· “Hurlyburly”: (2 Nominacions premis Tony)
Sobre Hurlyburly
Cartell representació teatral Rock Island
“Recorde haver començat a escriure “Satisfaction” com un impuls basat en els sentiments que produïen en mi les meues pròpies experiències. I també la meua constatació del “preu” que alguns hòmens estan disposats a pagar per a alliberar-se de la desorientació que els domina i la còlera que els produïx ser presoners dels seus prejuís sexuals, la seua monòtona vida matrimonial i les seues idees preconcebudes.
No em preocupava que tingueren raó o no, però el fet d’haver sigut educats amb certes obligacions, deures i expectatives, els produïa efectes contradictoris i una inevitable distorsió emocional, una espècie de discapacitació.
Un altre ingredient del còctel, va ser l’impuls que almenys en aparença, l’obra poguera ser considerada “realista” o “ben construïda”, la qual cosa des del meu punt de vista significa que les causes i efectes són proporcionals i que els personatges saben el que estan fent i perquè ho fan, la qual cosa provoca reaccions conseqüents.
Cartell película
Per a començar, simplement vaig començar. Escrivia automàticament qualsevol escena sense tindre en compte la trama i només buscant la vitalitat, i confiant que l’orde senzillament sorgiria del que escriu.
Per exemple, recorde haver escrit quasi tot l’Acte Primer i dos terceres parts del Segon –Prou per a saber que Pep moria- i de sobte em vaig trobar escrivint la resolució d’eixe enigma en l’Escena Final. Recorde estar perplex i emocionat.
Es van fer consideracions sociològiques sobre la implicació de l’ambient de “Hollywood” en l’obra teatral, i açò pot resultar cert en la forma d’actuar –A vegades excèntrica – dels personatges i en alguns detalls de la posada en escena. No obstant això, crec haver escrit sobre les relacions entre hòmens i dones sense tindre en compte un temps o un lloc específic”.
